Indicadors comuns i aplicació clínica del cribratge de la sífilis

Indicadors comuns del cribratge de la sífilis

La sífilis és anomenada "mestra de simulació" pels dermatòlegs a causa de la diversitat de manifestacions clíniques. Actualment, el diagnòstic de la sífilis es determina principalment per proves serològiques a causa de la manca d'equips populars com el microscopi de camp fosc o de fluorescència. Els mètodes de prova es divideixen en dues categories a causa dels diferents mètodes de preparació d'antigen:

1. Prova d'antigen no Treponema pallidum, que inclou: (1) Prova sèrica no Treponema pallidum Els antígens d'aquest tipus de prova es divideixen en cardiolipina, lecitina i suspensió de colesterol, que s'utilitzen per detectar anticossos anticardiolipina. Com que aquestes proves tenen el mateix antigen estandarditzat, la sensibilitat és similar. Hi ha tres que s'utilitzen habitualment: ① la prova de diapositives de laboratori d'investigació de malalties venèries (VDRL); ② prova de diapositiva de reagina sense escalfar sèrum (USR); ③ prova ràpida de la targeta d'anell de reagina de plasma (RPR). Es pot utilitzar per al cribratge clínic i es pot utilitzar quantitativament per a l'observació d'efectes curatius.

2. Prova d'antigen de Treponema pallidum, que inclou: ① Prova d'absorció d'anticossos de Treponema pallidum fluorescent (FTA-ABS); ② Prova d'hemaglutinació de Treponema pallidum (TPHA); ③ Prova de fre Treponema pallidum (TPI), etc. Aquestes proves són molt específiques i s'utilitzen principalment per a proves de diagnòstic.

A la prova de cribratge primària, el VDRL no es realitza a la majoria dels hospitals a causa de l'operació problemàtica. USR i RPR són mètodes experimentals millorats basats en VDRL. L'operació és senzilla i els resultats es poden jutjar a ull nu. Tenen la mateixa especificitat i sensibilitat, per la qual cosa són molt utilitzats. .

En la prova de confirmació, TPHA i TPPA es duen a terme àmpliament a causa del seu funcionament senzill, especificitat i sensibilitat millor que FTA-ABS. En termes generals, excloent la causa dels falsos positius i confirmant l'anticòs anti-IgG Treponema pallidum a la prova, fins i tot si el tractament està prou estandarditzat, el resultat encara pot ser positiu, per la qual cosa no s'ha d'utilitzar com a base per a l'observació de l'efecte curatiu. , recurrència i retractament.

Els falsos positius i els falsos negatius són "comuns"

Per motius tècnics, ambdós tipus de proves serològiques de la sífilis presenten problemes biològics falsos positius i falsos negatius. Com ara: lupus eritematós sistèmic, cardiopatia reumàtica, artritis, cirrosi hepàtica, càncer de còlon, consum de drogues per via intravenosa, embaràs, diabetis, rubèola, filariosi, tuberculosi i altres malalties infeccioses agudes i cròniques poden donar lloc a falsos positius. Aquests resultats falsos positius tenen un títol molt baix després de duplicar la dilució, generalment per sota d'1:8, que es pot aclarir combinant els dos tipus de proves. A causa de la sensibilitat de la prova, el fenomen de la prozona (l'alta concentració sèrica d'anticossos de Treponema pallidum inhibeix l'aglutinació antigen-anticossos) i la durada de la infecció per sífilis pot donar lloc a resultats falsos negatius, com ara: les taxes positives de RPR per a la sífilis primària i terciària són respectivament 85. per cent, 80 per cent. Es poden descartar falsos positius i falsos negatius en combinació amb dades clíniques i reexamen.

Com veure els resultats de la inspecció

Quan observem els resultats de la prova de la sífilis, hem de combinar la prova de cribratge preliminar, la prova de confirmació i l'anàlisi exhaustiva de les dades clíniques i epidemiològiques del pacient. En general, els pacients amb proves RPR i USR positives a la prova de cribratge primària i les proves de confirmació negatives exclouen la infecció. Si la prova de confirmació és positiva per a TPI o TPHA, però la prova de cribratge inicial és negativa, es considera que és un fals positiu o la infecció per sífilis s'ha curat (alguns pacients es poden curar sense tractament). Els pacients amb sífilis han de ser seguits durant 2 anys després del tractament estàndard. La prova no Treponema pallidum es revisa cada 3 mesos el primer any, i cada sis mesos el segon any. , es pot considerar serofixat i curat clínicament. Si el títol augmenta en la revisió de seguiment, es considera recurrència o reinfecció, i es requereix consulta o tractament amb un especialista.